top
 

TAI JITSU - COMPETICI√ď

L'ampli repertori d'habilitats amb què el Tai-Jitsu compte en els seus continguts, així com els sistemes de competició que ofereix als seus practicants, fa d'aquest el més complet i variat sistema de lluita i combat i de Defensa Personal.

La competició en aquestes disciplines, que comencen a divulgar a Occident cap a l'any 1950, comença fa uns quinze anys i representa l'opció esportiva de la disciplina per a practicants amb inquietuds en aquest sentit o per unes edats concretes on es pretén potenciar al màxim les qualitats psicofísiques de l'esportista.

El reglament de competició en Tai-Jitsu va patir diverses orientacions diferents en els primers anys, però l'actual està consolidat des de fa ja quinze anys. Existeixen tres modalitats de competició:

Expressió Tècnica per parelles (col · laboració)

Kumite (oposició directa)

Goshin shobu (interacció simple)

La Competició d'Expressió Tècnica

Es realitza per parelles, i consta de tres proves diferents de les que els jutges els atorguen una puntuació d'acord amb la qualitat de les realitzacions de la parella. Guanya aquella que al final de les tres proves obtingui la major puntuació.

1a Prova: Aplicacions tècniques (ambdós competidors realitzen sis aplicacions davant atacs amb armes).

2 ª Prova: Kata (una de la llista oficial realitzada simultàniament o en aplicació).

3 ª Prova: Randori (consisteix en un treball preparat on els dos competidors realitzen una exposició de les tècniques en forma de combat preestablert per ells mateixos).

El resultat s'obté per la suma de les puntuacions obtingudes en les tres proves.


La Competició de Kumite

Consisteix en un combat que s'inicia a la distància de punys i cames però a diferència del Karate, Taekwondo, etc. es pot agafar, projectar, luxar, estrangular, etc. La primera forma o més important de guanyar és fer que l'adversari abandoni, bé pel dolor d'una immobilització a través de les diferents luxacions o bé a través de les estrangulacions. Si cap dels competidors aconsegueix fer abandonar al contrari, guanyarà el que més punts hagi obtingut fins al final del combat (dos minuts), a través de les tècniques de atemi, luxació o projecció.

1. El resultat d'un combat queda determinat per qualsevol contendent que hagi fet:

      a) ABANDONAR L'ADVERSARI. (KIKEN)

      b) El primer que aconsegueixi 6 PUNTS.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†c) Qui hagi marcat M√ČS PUNTS una vegada transcorregut el temps.

¬†¬†¬†¬†¬†¬†d) PER DESQUALIFICACI√ď del contrari.

2. Totes les tècniques correctes d'atemi valen 1 PUNT (IPPON), i les de projecció, luxació, escombrat i enderrocs, 2 PUNTS (Nihon), si són correctes o 1 PUNT (IPPON), si no compleixen tots els requisits.

3. Una t√®cnica de atemi val 1 punt (IPPON) quan es realitza en una √†rea puntuable d'acord amb els seg√ľents criteris: Bona forma, correcta actitud, aplicaci√≥ vigorosa, moment apropiat i dist√†ncia correcta.

4. Una t√®cnica de projecci√≥, luxaci√≥, escombrat o enderrocament, es puntuar√† amb 2 punts (Nihon), quan la t√®cnica aconsegueixi portar al contrari al s√≤l d'acord amb els seg√ľents criteris:

       a) Correcta realització de la tècnica, elevar els peus del contrari per l'aire en les projeccions cap endavant,

       b) executar la tècnica amb control i sense crear perill en la caiguda al contrari,

       c) aconseguir que l'oponent caigui a terra sobre la seva esquena.

Si un contendent est√† absent, es retira o √©s retirat, l'oponent tindr√† una vict√≤ria per ren√ļncia (KIKEN).

5. Una tècnica de projecció val un punt, IPPON, quan un competidor projecta amb control però la tècnica no té parcialment d'un dels tres elements necessaris per Nihon.



 
AvŪs legal