FÃ�SICAMENT: ens dona consciència del nostre cos, i ens ensenya a relacionar-lo amb l'espai  mantenint  sempre l’eix corporal que controla la postura, tant en la pràctica del Karate-Do com en la vida diària.

S’aprèn a sincronitzar la respiració amb el moviment, i per descomptat, a respirar profundament  fent  baixar el diafragma. El karateka fa servir la respiració per donar energia a tot l'organisme, per aportar-li  força interna (Ki).

En els Infants, el treball psicomotriu els aporta un desenvolupament  harmoniós. La seva manca, es fa evident amb les disfuncions motrius com la lateralitat, que de vegades son causa d’altres problemes; dislèxies i disgràfies. En els nois es desenvolupen les qualitats motrius: força, resistència, equilibri, coordinació, etc. També les qualitats de percepció , el sentit d’oportunitat, les habilitats i la destresa. Es a la formació i educació bàsica on realment ensenyem a l’alumne a  tenir control del seu cos, de que la seva ment acompanyi  i equilibri les deficiències que aquest pugui tenir. Ambdós aprenen a no enfonsar-se i superar els obstacles que l’aparten d’anar endavant, i així s’enforteix l’esperit.

Com esport es molt complert, ja que la lluita es molt exigent, requereix fluïdesa i fortalesa en els desplaçaments. Les tècniques de ma i peu son la base del treball.

El Karate-Do no tracta de proporcionar un desenvolupament muscular prematur, sinó de desenvolupar les qualitats per l’activitat corporal, per l’entrenament organitzat de les qualitats motrius. Paral·lelament, contempla l’exercitació de facultats mentals, amb l’objectiu de procurar al nen un desenvolupament equilibrat. D’aquesta manera, la pràctica regular els orienta cap a l’adquisició de l’ autodomini i la formació del caràcter, necessaris per una correcta integració social.