Organització F.C.K. Imprimeix
Escrit per Administrator   
dijous, 21 de juliol de 2011 10:40

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

Sr. Josep Bosch i Espinalt

President F.C.K. i D.A.

UNA NOVA OPORTUNITAT

 

Estimats amics,

Aquesta és la primera vegada que em dirigeixo a vosaltres des d’aquest mitjà, i segur que no serà l’última.

Us vull donar la benvinguda a aquest nova versió de la pàgina web. És un intent de fer-la més comunicativa.

Encara que sembli que en aquest món on vivim tot és nou, en realitat … és així?, s’ha de dir que les formes només són les ombres d’un “TOT” que es manifesta, i responen a una necessitat interior, i aquesta necessitat obeeix a una llei de canvi. Les formes canvien adaptant-se al seu propi procés d’evolució. Les formes no són res més que els efectes de les causes. Podem dir que en aquest món de les formes, res no és el que sembla i quan penses que coneixes alguna cosa, en aquest mateix moment aquesta cosa està canviant, i si hi insisteixes, t’allunyes de la realitat.

La visió que tenim del món està condicionada a la percepció i desenvolupament de qui observa. Tot i així, si allò que veiem i allò que no veiem, procedeix del “TOT” i aquest es manifesta segons les circumstàncies, ritmes, vibracions, causes, etc... hauríem de veure allò nou en allò vell, i així tranquil·la i sossegadament encarrilar les nostres passes cap a aquest despertar, i reconèixer en nosaltres i en els nostres iguals aquest “PRINCIPIS” que animen totes les coses sense distinció.

 

-----

alt Distintius F.C.K

altJunta de Govern F.C.K.

 

 


 

UNA NOVA OPORTUNITAT

 

Les creacions de la nostra ment son il·lusòries però ens afecten.

Som a l’era de les noves tecnologies i les xarxes socials. Sembla que les comunicacions s’han inventat de cop. Els mercats s’han vist afectats per la velocitat amb que ens podem informar d’allò que succeeix a les antípodes. Compte! que tot és el mateix i que possiblement estem menys informats i som més manipulables que abans.

Les xarxes socials són eines que ens faciliten compartir, pensaments, inquietuds i fites amb els altres. Hem de tenir els ulls oberts . Compte! és fàcil que ens indueixin i que ens deixem portar per les aparences i missatges d’allò que rebem. Ara es un bon moment per aquells que volen vendre el seu producte; ja siguin ideologies, productes innecessaris, o preparar el camí amb l’exposició de tendències, per a curt o llarg termini acabar imposant un tipus de conducta o comportament social, fent-nos més febles, disminuint una mica més la nostra voluntat i deixant-nos a les seves mans. És per mitjà de la ment que ens poden instruir en comportaments que de manera col·lectiva o individual assumim com si es tractés d’una elecció nostra. En realitat cada dia estem més “enganxats”. Mòbil, internet, cotxe, ascensor, Tv, modes, etc.; “enganxats”, no per les coses en si mateixes, sinó pel poder que nosaltres els hi donem. Ens aferrem a les coses que no necessitem ,però que si en aquest moment no les tinguéssim ens produirien infelicitat. També es cert que si s’empren amb prudència i vigilància ens comuniquen més ràpidament amb el món. Per ser lliures i emprar aquestes eines sense que ens prenguin la voluntat, és necessari despertar la consciència.

Romanem dignes davant l’adversitat reconeixent en nosaltres aquesta capacitat? Reconeixem en l’adversitat la nostre aliada? Ens faltem al respecte a nosaltres mateixos? per allò que pensem, per com fem i diem les coses? Com escoltem? Com mirem? Qualsevol cosa ens fa enfadar i ens posa nerviosos? Ens queixem del fred o la calor? Tot té poder sobre nosaltres? si es així, hem tingut algun cop aquest poder sobre nosaltres mateixos? Quan l’hem perdut? O potser, no hem tingut mai aquesta capacitat d’exercir el poder que hi ha en nosaltres per afrontar les circumstàncies pròpies i alienes, i decidir que ens convé o no ens convé i d’aquesta manera generar la nostra realitat. Hem de cercar aquest poder en nosaltres, tots el tenim, hem de discernir sobre allò que es real i allò que es aparent.


UNA NOVA OPORTUNITAT

 

Algú podrà pensar; i això a que ve? Senzillament a que en les arts marcials sempre s’esmenten: auto disciplina, autoestima, autocontrol, el conèixer-se a un mateix, la ment de principiant, no jutjar, etc. I a l’hora de la veritat, què?.......tot es resumeix en que ningú té el que es mereix. La culpa sempre es dels altres. La vida es injusta .

Hauríem de considerar la informació que rebem i també allò que aprenem com una arma de doble fil. Hem de trobar els nostres objectius en el món real (allò permanent), i d’aquesta manera veure el món irreal i il·lusori (allò no permanent). Ens cal discernir moltes altres coses. La veritat, la salut, la llum, la riquesa, la vida, són eternes; la mentida, la malaltia, la foscor, la pobresa, la mort, són creacions de la ment.

Viure en aquest món on res és el que sembla es un aprenentatge que eleva les nostres capacitats i ajuda a desenvolupar-nos; entendre les coses segons la realitat i projectar-les a la nostra ment requereix un aprenentatge de comprensió i assimilació d’allò real enfront d’allò il·lusori. una pràctica contínua i constant, es necessària i determinant. Sense deixar-nos portar per allò que els sentits físics ens mostren. Mantenir-nos ferms en les veritats es fa difícil.

A les Arts Marcials es practica el metal·lisme i es té consciència que tot és ment. La imaginació per si mateixa es capaç de generar creativitat (no confondre amb la il·lusió).

A les Arts Marcials i en particular el KARATE-DO es regeixen per codis de comportament basats en principis. Podem dir que vèncer un adversari no es la finalitat proposada; podem dir que executar un kata o un combat amb perfecció, no és l’objectiu; només es una estratègia per expandir la nostra consciència i que passa per aquest moment en el que es necessari arribar, i que ens portarà a descobrir i aconseguir altres objectius fins arribar al propi cor, a les nostres emocions i afrontar aquesta lluita personal amb el propi ego. Pretendre cercar el contrari fora d’un mateix es caminar en sentit oposat.


UNA NOVA OPORTUNITAT

 

En les arts marcials es diu que allò més important es lliurar la batalla. Dit d’una altra manera, allò realment important no es la resposta, sinó la PREGUNTA... No importa la solució, sinó el problema. En realitat el resultat com a finalitat no es important; allò veritablement important es com lliurem la batalla al nostre interior.

Cercar PERFECCIONAR EL NOSTRE CARÀCTER per mitjà del propi esforç, seguint aquesta veritat que cadascú reconeix en si mateix, respectant i reconeixent el mèrit en els altres, i tenint control de la nostra ira.

Practiquem Arts Marcials però amb atenció a “el que m’agrada i no m’agrada”, discernint entre l’esport (competició, formació física, posada a punt) i la tradició (rituals, cerimònies, meditació). Atenció perquè es al nostre interior on es cerca el “CAMÍ” de la veritat.

La possibilitat de que aquesta pàgina serveixi a la comunicació més que no pas a la desinformació, depèn en gran part d’aquesta capacitat que individualment tothom podem desenvolupar i que ens permetrà distingir entre el que realment ens convé d’allò que ens agrada, i que potser no ens convé. Entregar-se al soroll és fàcil. Apartar-se i distingir el soroll, del que es la veu interior, requereix ment de principiant.

Serveixi aquesta pàgina per trobar aquest camí cap a la pròpia realitat.

Que mitjançant la pràctica de la "DISCIPLINA" en les Arts Marcials trobem el "camí".

 

“Trata de vivir de una manera holística. No exageres la importancia del intelecto. Al contrario: integra tu mente, cuerpo y espíritu en todas las cosas. Si lo haces, llegarás a ser maestro del conocimiento, en lugar de ser víctima de los conceptos. Escoge alimentos, vestido y techo de acuerdo con la naturaleza. Haz que tu trabajo y tu ocio sean la misma cosa. Realiza ejercicios que desarrollen todo tu ser, no solo tu cuerpo. Trata de que la música que escuchas conecte las tres esferas de tu ser”.

(Taoísmo: El influjo del cielo. Autor: Chuang Tse)

 

“Yo dormía y soñé que la vida era alegría. Me desperté y vi que la vida era servicio. Serví y comprendí que el servicio era la alegría”.

(R.TAGORE)

.

Darrera actualització de dijous, 12 de maig de 2016 08:59