Karate_presentacion Imprimeix
Escrit per Administrator   
dijous, 21 de juliol de 2011 11:02
alt

KARATE-DO,

MÉS QUE UN ESPORT

 

El nostre objectiu en aquest escrit, es explicar els beneficis i perjudicis que es poden derivar de la pràctica del Karate-Do.

En primer lloc dir: que tinguis l’edat que tinguis pots practicar Karate-Do. Que es important que trobis les classes més adients a la teva edat. Que practicar Karate-Do ens pot ajudar a desenvolupar  física, mental i espiritualment. Que el Karate-Do es una activitat holística.

Practicar el karate com un esport, pot ésser l’objectiu d’algunes persones, però per la majoria només es part del procés.


FÍSICAMENT: ens dona consciència del nostre cos, i ens ensenya a relacionar-lo amb l'espai  mantenint  sempre l’eix corporal que controla la postura, tant en la pràctica del Karate-Do com en la vida diària.

S’aprèn a sincronitzar la respiració amb el moviment, i per descomptat, a respirar profundament  fent  baixar el diafragma. El karateka fa servir la respiració per donar energia a tot l'organisme, per aportar-li  força interna (Ki).

En els Infants, el treball psicomotriu els aporta un desenvolupament  harmoniós. La seva manca, es fa evident amb les disfuncions motrius com la lateralitat, que de vegades son causa d’altres problemes; dislèxies i disgràfies. En els nois es desenvolupen les qualitats motrius: força, resistència, equilibri, coordinació, etc. També les qualitats de percepció , el sentit d’oportunitat, les habilitats i la destresa. Es a la formació i educació bàsica on realment ensenyem a l’alumne a  tenir control del seu cos, de que la seva ment acompanyi  i equilibri les deficiències que aquest pugui tenir. Ambdós aprenen a no enfonsar-se i superar els obstacles que l’aparten d’anar endavant, i així s’enforteix l’esperit.

Com esport es molt complert, ja que la lluita es molt exigent, requereix fluïdesa i fortalesa en els desplaçaments. Les tècniques de ma i peu son la base del treball.

El Karate-Do no tracta de proporcionar un desenvolupament muscular prematur, sinó de desenvolupar les qualitats per l’activitat corporal, per l’entrenament organitzat de les qualitats motrius. Paral·lelament, contempla l’exercitació de facultats mentals, amb l’objectiu de procurar al nen un desenvolupament equilibrat. D’aquesta manera, la pràctica regular els orienta cap a l’adquisició de l’ autodomini i la formació del caràcter, necessaris per una correcta integració social.


MENTALMENT: l'individu es un ésser que quan desperta la consciència de si mateix, es capaç de afrontar les situacions de dificultat que se li presenten. Quan aquesta consciència dorm dintre seu, aleshores es més vulnerable a tot. La convivència ens produeix tensions, aquestes tensions es manifesten en formes diferents:  les pors. Aquestes en angoixes que ens aporten sensacions desagradables en el cos: ja sigui a la gola, l'estomac, al cap, cames pesades, dolors cervicals, tensions a les espatlles, cansament, falta d'iniciativa, etc. Arriba un moment en que no decidim allò que volem aconseguir. Es l'angoixa que decideix per nosaltres, i els resultats son el fracàs a les relacions, a l'escola, i en definitiva, l'incapacitat per aconseguir els nostres propòsits.

Practicar Karate-Do de manera regular i dirigida per persones amb coneixements dels mètodes, es una garantia per trobar l'autoestima i fer-nos forts. Desenvolupar  la voluntat sobre nosaltres mateixos ens permet agafar el comandament de la nostra vida, sense donar la culpa d’allò que ens passa als altres, ni esperar que aquests ens donin la felicitat. Aprenem a pensar adequadament per crear la nostra pròpia realitat.

Els exercicis tècnics son al mateix temps exercicis de meditació en moviment, ens ensenyen a tenir el pensament en allò que fem, guiant  l’energia cap al final del recorregut per executar el cop, d’altres vegades tant sols per fer-la circular. Aquest  tipus de treballs requereixen d’un profund coneixement,  domini de les tècniques de respiració. La pràctica del Karate-Do en si mateix ja ho comporta.

Un combat requereix molta disciplina personal. L’enfrontament no es solament amb l’adversari sinó també amb un mateix. El combat primer té lloc en l’interior de cada lluitador. Aquell que resolgui millor tindrà més possibilitats.

Entendre l’estratègia es un aspecte del combat, i no es fàcil, però encara es més difícil dur-la a terme. Entendre que guanyar a l’adversari no és l’objectiu, també es complicat.


ESPIRITUALMENT: aquí podem pensar que estem davant  d’una vessant religiosa, i no necessariament és així. Atès que l'ésser humà sempre busca perfeccionar-se ja sigui per ser més fort que els altres, més savi, més ric, més espavilat, etc. Diguem per què no perfeccionar-se per buscar el grau d’excel·lència. Discernir entre allò que l'eleva i el fa lliure, d’allò que l'enganxa i l’esclavitza, començant per les pròpies inclinacions, requereix reconèixer  “l’ego”.

Tot passa per un procés on les coses adquireixen una certa rellevància per desprès perdre-la fins a ser  transcendides. Les diferents percepcions que tenim les hem de digerir i d’aquesta manera  podrem gaudir del seu missatge, sense que ens vagin carregant fins que no podem més.

El Karate-Do pot ajudar a perfeccionar el caràcter; contemplant  tot amb la ment buida, “la ment de principiant” SOOCHIN. La constància, la paciència, la fortalesa, la temprança, són les virtuts que hem de buscar perquè ens faran adonar de la importància relativa dels entrebancs, i dels beneficis que aquests ens aporten.

El Karate-Do ens apropa al “camí de l’esforç”; ens obre les portes a l’autocontrol  perquè treballant la voluntat s’avença moltíssim en aquest sentit.

En definitiva: dir que la pràctica del Karate-Do ens ajuda per ser forts amb nosaltres mateixos i comprensius amb l’entorn, amb les persones, i ser més útils als altres.


CONCLUSIÓ: podem dir que allò “dolent”, no es l’activitat en si, en tot cas es en nosaltres, en la manera d’aprendre-la, d’entendre-la i de practicar-la.

A cada etapa de la nostra vida li correspon allò que la pròpia naturalesa ens demana, i també en funció dels nostres condicionants.  Aprendre de les errades i dels encerts depèn en gran mida de la percepció que en tinguem. Per això es molt important trobar el “camí” més adient per despertar .

La impaciència de tothom per tenir resultats i l’expectativa de descobrir talents precoços, es causa de que hi hagi tendència a descuidar la finalitat educativa del Karate-Do.

En condicions adequades, el nen adquireix una correcta motricitat gatejant lliurement, desprès desenvolupa les seves habilitats per mitjà del joc i posteriorment s’ensinistra en les pràctiques esportives. L’ensenyança del Karate-Do requereix una pedagogia adequada, que contempli la transició de treball motriu al jocs, i d’aquests a l’esport reduït. La omissió d’aquestes etapes té efectes negatius. Per una majoria l’aprenentatge resulta d’una dificultat excessiva, per això aviat s’avorreixen i abandonen la pràctica.

El Karate-Do no tracta de proporcionar un desenvolupament muscular prematur, sinó de desenvolupar les qualitats per l’activitat corporal, per l’entrenament organitzat de les qualitats motrius. Paral·lelament, contempla l’exercitació de facultats mentals, amb l’objectiu de procurar al nen un desenvolupament equilibrat. D’aquesta manera, la pràctica regular els orienta cap a l’adquisició de l’ autodomini i la formació del caràcter, necessaris per una correcta integració social.

L’esport en general, és el substitut de les activitats naturals per això un programa complert de preparació esportiva ha d’incloure necessariament una iniciació als esports de combat.

Si decidiu aprendre aquest art o que l’aprengui algú de la vostra família, parleu-ne amb el professor, i informeu-vos degudament. Encara que les garanties no siguin absolutes, com a mínim haureu fet tot el possible.

 

 

.
Darrera actualització de dimecres, 5 d'octubre de 2011 18:22